Col·lecció MACBA
07 Jul 2007 - 01 Jun 2008
© David Goldblatt
"Monte Casino from the north, Fourways, Johannesburg" 26 September 2001. Serie "Monte Casino", 2001
"Monte Casino from the north, Fourways, Johannesburg" 26 September 2001. Serie "Monte Casino", 2001
COL•LECCIÓ MACBA
07/07/2007 - 01/06/2008 MACBA
El MACBA mostra una part de la seva Col·lecció a les sales de la planta baixa del Museu. S'inicia de manera cronològica, després d'una breu introducció amb Paul Klee i Alexander Calder, amb obres que sorgeixen en el context de la immediata postguerra europea, moment traumàtic i de reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial. Les qüestions que plantegen les obres escollides marcaran les diferents línies que mostra la Col·lecció al llarg de les dècades següents. El nucli aglutinador d'aquest primer espai és una noció de modernitat basada en una concepció autònoma i universalista de la visió, teoritzada pels grans crítics del darrer art modern del segle XX, com Clement Greenberg i Michael Fried. Aquesta noció de visualitat s'articula en aquest període per mitjà d'una legitimació de nocions d'abstracció pictòrica en les quals l'absència de referencialitat s'identifica amb la idea de què l'espectador és absorbit en una experiència visual pura, en certa manera no corporal, que comporta una anul·lació de les seves condicions físiques materials concretes. La Col·lecció mostra en aquest sentit les obres d'Antoni Tàpies, Lucio Fontana, Jean Dubuffet. Davant d'aquesta tendència pictòrica i matèrica en contrasta una altra de tall geomètric, a partir de l'obra d'artistes que poden considerar-se precursors de l'obertura de l'espai com a forma de relació, com Alexander Calder, i especialment els vinculats al constructivisme, com Jorge Oteiza. Les fotografies de grafittis de Brassaï i la pel·lícula El carrer de Joan Colom introdueixen respectivament la fotografia i la imatge en moviment, mitjans on es materialitza la relació entre document i ficció, poètica i política i que tanta importància tenen dins la Col·lecció.
Els signes dels "alfabets" de Michaux es relacionen amb el llenguatge i la poesia. Marcel Broodthaers, de qui es mostren la pel·lícula Une seconde d'éternité (1970) i obres diverses entre les que destaca "L'art et les mots", pertanyent al conjunt de les denominades "Pintures literàries", aplega en la seva obra dues tradicions essencials de l'art modern, el ready-made de Duchamp i la imatge-retòrica de Magritte, i centra el seu treball en l'estudi de l'àmbit del museu, a partir d'un rebuig al marc tradicional de la institució. El seu treball subverteix l'estabilitat de les categories artístiques i interroga la naturalesa textual de l'obra. Dieter Roth, stanley brown, Antoni Llena són altres artistes que des de les seves peculiars poètiques investiguen noves vies d'actuació
Mentre que a la recent exposició temporal Un teatre sense teatre, produïda i presentada també al MACBA, es reflectia la influència del teatre en el món de l'art i en com aquesta noció de teatralitat ha canviat la nostra percepció de lobra artística, a la Col·lecció s'analitza allò teatral que prové del món de l'art; aquest aspecte inclou tant allò grotesc com la noció de Karneval, desenvolupada per Batkin. En aquest àmbit hi trobem obres de Jeff Wall, Ulrike Ottinger i Miralda, entre d'altres.
Si el carnaval suposava l'alteració de les estructures socials dominants i promovia la seva eventual transformació, és lògic pensar que aquest concepte es trobi intrínsecament lligat a la ciutat i a l'espai públic entès com un teatre en el que es dirimeixen els antagonismes socials. Aquí trobarem, per exemple, Waiting for Tear Gas (1999-2000) d’Allan Sekula, o Monte Casino from the North... (2001) de David Goldblatt. Entre tots aquests aspectes teatrals hi ha un altre que te a veure amb el llenguatge i amb l'alteració i interrelació d'imatges i textos, que queden també reflectits en aquesta exposició de la Col·lecció MACBA; un clar exemple serien les obres de Joan Brossa i de Perejaume.
07/07/2007 - 01/06/2008 MACBA
El MACBA mostra una part de la seva Col·lecció a les sales de la planta baixa del Museu. S'inicia de manera cronològica, després d'una breu introducció amb Paul Klee i Alexander Calder, amb obres que sorgeixen en el context de la immediata postguerra europea, moment traumàtic i de reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial. Les qüestions que plantegen les obres escollides marcaran les diferents línies que mostra la Col·lecció al llarg de les dècades següents. El nucli aglutinador d'aquest primer espai és una noció de modernitat basada en una concepció autònoma i universalista de la visió, teoritzada pels grans crítics del darrer art modern del segle XX, com Clement Greenberg i Michael Fried. Aquesta noció de visualitat s'articula en aquest període per mitjà d'una legitimació de nocions d'abstracció pictòrica en les quals l'absència de referencialitat s'identifica amb la idea de què l'espectador és absorbit en una experiència visual pura, en certa manera no corporal, que comporta una anul·lació de les seves condicions físiques materials concretes. La Col·lecció mostra en aquest sentit les obres d'Antoni Tàpies, Lucio Fontana, Jean Dubuffet. Davant d'aquesta tendència pictòrica i matèrica en contrasta una altra de tall geomètric, a partir de l'obra d'artistes que poden considerar-se precursors de l'obertura de l'espai com a forma de relació, com Alexander Calder, i especialment els vinculats al constructivisme, com Jorge Oteiza. Les fotografies de grafittis de Brassaï i la pel·lícula El carrer de Joan Colom introdueixen respectivament la fotografia i la imatge en moviment, mitjans on es materialitza la relació entre document i ficció, poètica i política i que tanta importància tenen dins la Col·lecció.
Els signes dels "alfabets" de Michaux es relacionen amb el llenguatge i la poesia. Marcel Broodthaers, de qui es mostren la pel·lícula Une seconde d'éternité (1970) i obres diverses entre les que destaca "L'art et les mots", pertanyent al conjunt de les denominades "Pintures literàries", aplega en la seva obra dues tradicions essencials de l'art modern, el ready-made de Duchamp i la imatge-retòrica de Magritte, i centra el seu treball en l'estudi de l'àmbit del museu, a partir d'un rebuig al marc tradicional de la institució. El seu treball subverteix l'estabilitat de les categories artístiques i interroga la naturalesa textual de l'obra. Dieter Roth, stanley brown, Antoni Llena són altres artistes que des de les seves peculiars poètiques investiguen noves vies d'actuació
Mentre que a la recent exposició temporal Un teatre sense teatre, produïda i presentada també al MACBA, es reflectia la influència del teatre en el món de l'art i en com aquesta noció de teatralitat ha canviat la nostra percepció de lobra artística, a la Col·lecció s'analitza allò teatral que prové del món de l'art; aquest aspecte inclou tant allò grotesc com la noció de Karneval, desenvolupada per Batkin. En aquest àmbit hi trobem obres de Jeff Wall, Ulrike Ottinger i Miralda, entre d'altres.
Si el carnaval suposava l'alteració de les estructures socials dominants i promovia la seva eventual transformació, és lògic pensar que aquest concepte es trobi intrínsecament lligat a la ciutat i a l'espai públic entès com un teatre en el que es dirimeixen els antagonismes socials. Aquí trobarem, per exemple, Waiting for Tear Gas (1999-2000) d’Allan Sekula, o Monte Casino from the North... (2001) de David Goldblatt. Entre tots aquests aspectes teatrals hi ha un altre que te a veure amb el llenguatge i amb l'alteració i interrelació d'imatges i textos, que queden també reflectits en aquesta exposició de la Col·lecció MACBA; un clar exemple serien les obres de Joan Brossa i de Perejaume.